La Cuina de les Terres de l'Ebre: receptes tradicionals del Baix Ebre, del Montsià i de la Terra Alta / M. Carme Queralt Tomás
Queralt i Tomàs, M. Carme


5a ed.
Valls : Cossetània, 2023
160 p. ; 16 cm (Escudella, 17) 
ISBN 9788413562551

Aquest llibre no vol ser només un receptari, sinó el reflex del fet que la cuina tradicional de les Terres de l'Ebre forma part de la identitat del territori. Perquè la cuina d'un territori és també la seva història; ens parla de la gent i de les seves formes de vida; fins i tot ens parla de la seva manera de viure i de celebrar la festa.

Ara com abans dotze petits artesans tradicionals del Montsià / M. Carme Queralt i Tomàs
Queralt i Tomás, M. Carme


En: 149706 Actes de les III Jornades d'Etnologia a les Terres de l'Ebre : recerca i interpretació de les formes de treball a les Terres de l'Ebre. Tarragona : El Mèdol, 2003. p. 61-76

Inclou referències a la feina de la "carbassera", "embogador", ferrer, fuster, gabiaire, granerer, llauner, matalafer, nanser, puntaire, sargidora, tapisser, recollita a l'exposició "Ara com abans".

Brossa, calç, canya, fang i fusta : les barraques del delta de l'Ebre / Carme Queralt Tomás
Queralt i Tomás, M. Carme


En: 128228 Les Construccions tradicionals a les Terres de l'Ebre : VII Jornada d'Etnologia a les Terres de l'Ebre. [Tortosa] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2009

La Vida quotidiana en temps de Nadal : els pessebres dels Lluquets de Tortosa / M. Carme Queralt i Tomás, Albert Curto i Homedes
Queralt i Tomàs, M. Carme


En: 088205 II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana 1995-1996 : Comunicacions. Barcelona : Departament de Cultura Generalitat de Catalunya, 1996. p. 351-353

Cistelleria de l'Ebre : el nanser Josep Balaguer de Sant Carles de la Ràpita / M. Carme Queralt Tomás
Queralt i Tomàs, M. Carme


En: L'Algadir dels Alfachs. Sant Carles de la Ràpita, núm. 1 (març 1997), p. 99-109

Religiositat i devoció popular. Els ex-vots de Mig Camí / M. Carme Queralt i Tomàs
Queralt i Tomàs, M. Carme


En: Nous col·loquis. Tortosa, Núm. 4 (2000) , p. 265-291

Jaume Blanch Lo Xato : la dolçaina d'Aldover / M. Carme Queralt Tomàs
Queralt i Tomàs, M. Carme


En: Caramella : revista de música i cultura popular. Reus, Núm. 20 (gener-juny 2009), p. 71-75

Els Pegueroles. Tres generacions de cistellers de l'Ebre a Aldover (Baix Ebre) / Ma Carme Queralt i Tomàs
Queralt i Tomàs, M. Carme


En: 148453 Cultura fluvial : del Pirineu a la Mediterrània : actes de les primeres Jornades d'Estudi de la Cultura Fluvial Pirineu-Mediterrània, Tortosa, 4 a 6 de novembre de 1994. [S.l] : Amics de l'Ebre, 1997. p. 235-245 : il

Divinitat del pa / Joan Amades ; introducció de M. Carme Queralt Tomàs
Amades i Gelats, Joan


Tarragona ; Barcelona : El Mèdol : Associació Cultural Joan Amades, 2001
XIX, 48 p. : il.; 16 cm (Biblioteca de tradicions populars, 7) 
Facsímil, Barcelona : La Neotípia, 1935.
ISBN 8495559269

El pa es la menja senzilla de la qual existeixen més varietats i també la més carregada de simbolismes. La Divinitat del pa ens obra un ventall d'informacions, històries, refranys i anècdotes d'aquest aliment primordial. (ACJA).

Tarragona Comarcas del Baix Ebre y Montsià / [Coordinación Ma. Carme Queralt Tomás]



Madrid : Museo de Artes y Tradiciones Populares, 1992
56 p. : il. ; 31 cm
Publicació de la revista: "Narria : Estudios de artes y costumbres populares", núm. 57-58 (1992).

Menjar de fer culleres : dels artesans als industrials : l'ofici de cullerer a les terres de l'Ebre / M. Carme Queralt i Tomás
Queralt i Tomàs, M. Carme


Tortosa : Cooperativa Gràfica Dertosense, DL 2000
86 p. : il. ; 22 cm (El Pont de barques, 5) 
Premi Ciutat de Tortosa 1999 de l'Orde de la Cucafera.

Les Bandes de música a les comarques de Tarragona / [textos: M. Carme Queralt]
Queralt i Tomàs, M. Carme


Tarragona : Diputació de Tarragona, 2003
53 p. : il. ; 18 cm

Els Gegants d'Amposta : 50 anys d'història i de tradició popular / M. Carme Queralt i Tomàs
Queralt i Tomàs, M. Carme


Tarragona : El Mèdol, 1999
158 p. : il. ; 24 cm (L'Agulla, 29) 
ISBN 84-89936765

Bestiari de foc a les comarques de l'Ebre [Material gràfic] / [Coordinació i textos: M. Carme Queralt i Tomás]
Queralt i Tomás, M. Carme


[Amposta] : [Museu del Montsià], DL 1995
[1] làm. : il. ; 30 cm
Conté informació sobre: Lo Fardatxo (Rasquera), El Bou de Tortosa, El Drac (El Pinell de Brai), El Bou d'Alcanar. A la part final: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

La Clotxa i la seua festa : cuina i patrimoni de les Terres de l'Ebre / M. Carme Queralt
Queralt i Tomàs, M. Carme


Valls : Cossetània, 2013
205 p. ; 23 cm (El Cullerot, 58) 
Referències bibliogràfiques. Índexs.
ISBN 9788490341056

La clotxa és una menja extraordinària; forma part de l'antiquíssima dieta mediterrània de la qual tots n'hem sentit parlar, perquè és beneficiosa per a la salut. La clotxa i les seues denominacions (canto de pa, clotxina, crostó, dinar.) són una herència popular que delimita una identitat culinària, un marc històric i territorial bàsic, les actuals comarques de l'Alt Maestrat, el Baix Camp, el Baix Cinca, el Baix Ebre, el Baix Maestrat, la Franja, el Matarranya, el Montsià, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Les receptes de la clotxa, i altres, apareixen en el llibre a través de documents i textos literaris, però sobretot amb les pròpies paraules de la gent, que la fan part significativa de l'antiga cuina popular, però també de la cuina actual, a partir de les noves receptes sorgides dels restaurants, i de les festes i fires que protagonitza.

La dolçaina : estudis i reculls dels cronistes, etnòlegs, folkloristes i músics catalans del tombant dels segles XIX i XX / M. Carme Queralt Tomás
Queralt i Tomàs, M. Carme


En: Recerca. Tortosa, núm. 13 (2009) , p. 149-175 : il. (Etnologia) 
Notes al peu de pàgina. Resum en català, castellà i anglès.

El 1927, el folklorista Joan Amades i el músic i folklorista Joan Tomàs van visitar a Aldover Jaume Blanch Gelabert, de malnom lo Xato, conegut a nivell popular com la dolçaina d'Aldover, per entrevistar-lo i transcriure la seva música, per encàrrec de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. No van ser els únics cronistes, etnòlegs, folkloristes i músics catalans (també ebrencs) que, al tombant dels segles XIX i XX, es van ocupar de la dolçaina i la música popular i tradicional de les Terres de l'Ebre. Ho van fer tant a nivell particular (Cels Gomis, Joan Moreira, Felip Pedrell, per exemple), com en relació amb institucions tan importants com l'Obra del Cançoner ja citada, l'Orfeó Català, el Centre Excursionista de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Lo Xato d'Aldover, Polseguera de Tortosa i els Flarets de Santa Bàrbara eren els gaiters, avui en diem dolçainers, més populars de la seva època.

Recerca i patrimoni etnològic: els jocs tradicionals. I Jornades d'Etnologia celebrades a Horta de San Joan, Tarragona 2006 / Elena Espuny Arasa (Ed.) ; Maria del Carme Queralt Tomàs, [et al.]

Jornades d'Etnologia (1s : 2006 : Horta de San Joan )


[Barcelona] : Institut Ramon Muntaner, 2007
112 p. : il. ; 23 cm
ISBN 978-84-611-5528-6

Inventari i documentació del fons etnològic sonor, no editat, del Museu del Montsià, relacionat amb el riu i el delta de l'Ebre / M. Carme Queralt Tomàs
Queralt i Tomàs, M. Carme


En: Revista d'Etnologia de Catalunya. [Barcelona], núm. 35 (2010) , p. 208-212 : il. (Projectes de recerca-documentació) 

Les Barraques del delta de l'Ebre, un dels habitatges populars més antics i singulars de Catalunya / M. Carme Queralt
Queralt i Tomàs, M. Carme


En: Revista d'Etnologia de Catalunya. [Barcelona], núm. 28 (2006) , p. 96-108
Notes. Resum en català i anglès.

Les barraques del delta de l'Ebre són un dels habitatges més antics i singulats de Catalunya. Es tracta, sense dubte, d'un dels elements arquitectònics més destacats del patrimoni popular de les Terres de l'Ebre i també d'una importantíssima herència cultural, única a Catalunya, que cal protegir i conservar, la qual ja s'ha començat a fer amb la creació l'any 2005 del Centre d'Interpretació de les barraques del Delta de l'Ebre a Sant Jaume d'Enveja.

Ramon Violant i Simorra i la terrissa de la Galera / M. Carme queralt
Queralt i Tomàs, M. Carme


En: Revista d'Etnologia de Catalunya. [Barcelona], núm. 15 (1999) , p. 112-119 : il. (Dossier. L'alternativa a la globalització és la convivència) 
Notes. Resum en català i anglès.

Ramon Violant i Simorra, acompanyant del dibuixant Ramon Noé i Hierro, va fer una missió de recerca etnogràfica a la zona del Montsià el maig de l'any 1950, en concret a la galera per tal de conèixer i documentar la important indústria terrissera de la localitat; el treball, però, es va centrar únicament en la canteria de Joan Cortiella i Rodríguez, on durant dos dies Violant va aplegar informació i va comprar una bona mostra de terrissa i Noé va dibuixar diversos aspectes del procés d'elaboració de la terrissa i de les instal·lacions de la cantera.